Classicisme musical

En la música occidental, el classicisme musical correspon aproximadament a la música composta entre els anys 1750 i el 1820, amb superposicions considerables als dos extrems amb la música dels períodes precedent, el barroc musical, i posterior, el romanticisme musical.

El període clàssic se situa entre el Barroc i el Romanticisme. Els compositors més destacats són Joseph Haydn, Wolfgang Amadeus Mozart, Ludwig van Beethoven i Franz Schubert, tot i que també posseeixen un gran renom autors com Luigi Boccherini, Muzio Clementi, Marianne von Martines, Johann Ladislaus Dussek, Carl Philipp Emanuel Bach, Johann Christian Bach, Michael Haydn, Leopold Mozart, François-André Danican Philidor, Pierre-Alexandre Monsigny, André Grétry, Niccolò Piccinni, Giovanni Paisiello, Domenico Cimarosa, Carl Ditters von Dittersdorf, Johann Baptist Wanhal, Georg Christoph Wagenseil, Georg Matthias Monn, Johann Georg Albrechtsberger i Christoph Willibald Gluck. En determinades ocasions, Ludwig van Beethoven és considerat compositor romàntic o figura de transició al Romanticisme, com també Franz Schubert, Johann Nepomuk Hummel, Luigi Cherubini, Gaspare Spontini, Gioachino Rossini, Niccolò Paganini i Carl Maria von Weber. Classicisme vienès (en alemany: Wiener Klassik) és un altre terme llargament emprat per referir-se a aquesta època i que té el seu origen en el fet que, Gluck, Haydn, Salieri, Mozart, Beethoven i Schubert, van treballar, en major o menor mesura, a la ciutat de Viena, constituint l'anomenada Primera Escola de Viena. Però avui és clar que compositors d'arreu d'Europa, especialment de punts allunyats geogràficament i cultural de Viena van practicar un estil veritablement clàssic però ben poc vienès.